Europa em posa!

Porto uns dies parlant bastant de la Unió Europea, més concretament del Parlament Europeu.
I això m'ha fet descobrir la passió que em crea tot aquest "món" que desconec.
He entés la importància que el PE té per a la democràcia europea, doncs és l'únic mecanisme que tenim els ciutadans de controlar a la Comissió o als Governs, si fos pels quals ja tindriem aprovada la Directiva de les 65h., etc...
Quan dic que Europa em posa, no em refereixo al nostre candidat en les eleccions europees (malgrat que tampoc negaré que ho faci...), sinò a que m'he activat i m'he posat les piles de cara a compartir amb més gent aquesta passió per la Unió.

Amb Gaza al cor!

No em canso de repetir que el que passa aquests dies a Gaza no és una guerra. Doncs no hi ha dos bàndols sinó nomès un.
Quan reclueixes a una població sense menjar, sense medicaments, aigua,... no pots acusar-los més tard de trencar una treva i dedicar-te a masacrar la població civil sense més.
Perquè quan no tens ni menjar, ni medicaments, ni aigua,... lluites. Perquè tots preferim morir lluitant que morir de gana.

Ladran, luego cabalgamos

Aquesta declaració tocava fer-la.
Estic plenament orgullós que d'una vegada per totes, siguem capaços de donar un cop de puny a la taula, plantar cara i demostrar que no canviarem els nostres principis per molt que la dreta digui missa.
No es una declaració victmista, ni cal que ho sigui. Hem de posar noms i cognoms, i ser capaços de controntar amb els qui ens critiquen perquè no els agrada el que fem.